Scripta manent?

Llegeixo al text de Campàs Llenguatge i pensament. Perspectiva lingüística, que l’escriptura és «la tècnica desenvolupada amb la finalitat exclusiva de fixar l’oralitat mitjançant uns signes gràfics que es fan sobre una superfície apta per donar-hi permanència.», i que «Mai no s’ha trobat escriptura feta sobre materials com ara el vidre, la fragilitat del qual no el fa un suport apte per desenvolupar aquesta funció de durabilitat.»

Arran d’aquesta afirmació, se m’ha acudit si les escriptures hipertextuals són gaire perdurables. Els canvis tecnològics constants ens obliguen a canviar de suport els nostres documents, i les plataformes al núvol no semblen molt estables, atès que les empreses que les sustenten poden tancar o ser absorbides per d’altres empreses. Un exemple: enguany acabaré el grau que vaig començar fa anys, i durant aquest temps he canviat d’ordinador i he desat els documents de la UOC, successivament, en disquets de 3 i 1/2, cd, discos durs externs, usb, targetes sd i micro-sd… De tant en tant haig de reunir el material nou i l’antic, i passar-lo al suport que em sembla més adequat per a conservar-lo durant una temporada més. El meu portàtil actual no llegeix targetes sd normals i no té disqueteres de cap mena; potser quan torni a canviar d’ordinador no em recordaré de desar un altre cop el meu material uoqui i perdré per sempre tots aquests documents. I, d’altra banda, què passarà amb aquest blog el dia que el senyor o la senyora WordPress faci fallida?

Això em fa pensar, potser per ignorància, que les nostres produccions no perduraran tant en el temps com els suports físics. Creieu que sóc massa pessimista, i que els suports digitals i els hipertextos són tan perdurables com una tauleta de fang cuit?

Tot fent núvols

Els núvols de paraules són aplicacions que permeten analitzar textos, d’una manera més superficial i més limitada que amb l’AntConc, però amb uns resultats més visuals. Per tant, poden ser útils per a detectar amb un cop d’ull les reiteracions excessives, i ens poden ajudar a enriquir els nostres escrits.

Per exemple, Wordle produeix núvols que es poden configurar amb patrons, colors i tipus de lletra diferents. A més,  té funcionalitats com l’eliminació dels mots més comuns en molts idiomes, i també en català, i es pot triar la gamma de color, el tipus de lletra, l’orientació de les paraules, etc. L’única pega que li trobo és que no empra més de 150 paraules, de manera que no serveix per a analitzar textos gaire llargs. El núvol de la imatge de dalt l’he fet amb una part de la meva Pac 1, i hi podem veure algunes paraules molt destacades, és a dir, molt repetides.

També he provat Wordsift, que genera núvols semblants a l’anterior i ens diu el nombre d’aparicions de la paraula que assenyalem amb el cursor; però té el desavantatge que només parla anglès, i la funció stop words, que elimina els mots freqüents, només funciona amb textos en aquest idioma. A tall d’exemple, amb uns paràgrafs de La teoria del caos, que hem de llegir aquests dies, ha sortit el núvol següent, en què hi destaquen conjuncions i articles:

Wordsift té una altra funció molt interessant que genera una xarxa de significats a partir de la paraula que seleccionem del núvol, amb nusos que indiquen la categoria gramatical i el camp semàntic de cada ramificació. Si cliquem damunt qualsevol paraula de la xarxa, es genera una xarxa nova. Igual que ens ha passat abans, si el text que hem introduït no és anglès només podrem generar xarxes a partir de paraules que també existeixin en aquest idioma. Al núvol anterior, he triat la paraula control, amb aquest resultat:

Si ho proveu, veureu que la xarxa no apareix de cop, sinó que es va construint i va canviant de forma, d’una manera quasi orgànica, i fa el mateix si tibem qualsevol de les  seves branques. Sembla un animal aquàtic!

Arran d’un comentari de la Dolors Martí sobre els núvols, i d’una entrada al seu blog Escriptures Hipertextuals sobre els mapes mentals amb l’aplicació bubbl.us, m’he animat a fer-ne un, i m’ha agradat molt. És “intuïtiu”, no has de llegir un manual per fer-lo servir, i és ràpid. Amb la versió gratuïta es poden afegir enllaços a les etiquetes, però continguts no. Crec que és una eina útil per a assignatures com aquesta, en què hem de treballar a molts conceptes. Aquest és el meu mapa improvisat:

Tinc pendent de provar el Tagxedo, que va proposar la Françoise Sanches en un comentari. Espero poder fer-ho aviat.

Aquesta pàgina ha estat deixada en blanc expressament

Un article recent al web Letras libres reflexionava sobre les pàgines en blanc dels llibres. Dels llibres en paper, perquè l’existència d’aquestes pàgines està lligada al paper: bé siguin les anomenades de cortesia, bé siguin sobreres del darrer plec de l’enquadernació, o bé siguin el resultat d’un error d’impremta, existeixen perquè pertanyen a un llibre de paper. Igual que les pàgines de textos tècnics o acadèmics que han estat deixades expressament en blanc, i que contenen un text informatiu (Aquesta pàgina ha estat deixada expressament en blanc) que els lleva la seva condició.

L’article també parla d’un projecte web que reivindica les pàgines en blanc, This page intentionally left blank, que no s’actualitza fa temps però que encara permet accedir a algunes pàgines en blanc digitals, com http://eyeshot.net/___.html , http://rosanski-online.de/ , http://www.leftblank.com/ i http://www.porcus.ch/blankpage.html .

Per això, l’entrada anterior és en blanc. Em demano si té el mateix efecte inquietant o relaxant del paper, i si una pantalla en blanc pot fer algun servei a l’hipertext on vivim.

 

Aquesta pàgina ha estat deixada en blanc expressament.

La construcció de la dona TIC

Aquest video  es va fer viral un temps enrere. És un fragment de Database, un programa britànic de divulgació de la informàtica, de la televisió britànica. Era l’any 1984, i una família amant de les noves tecnologies explicava des del seu domicili les operacions «extremadament simples» que calia fer per enviar un correu electrònic.

Quan em va arribar, a través de Facebook, vaig pensar que era una anècdota divertida per fer broma sobre l’aspecte i la mida dels aparells, el soroll característic del mòdem, i les maniobres per a connectar l’ordinador a una xarxa. Vaig riure, i no hi vaig pensar més.

Però després de llegir els apunts d’alfabetització digital, Database m’ha vingut al cap, de sobte; he recordat que, si bé els usuaris avançats que expliquen l’e-mail al món eren dos homes, la presentadora del programa és una dona que ofereix explicacions tècniques als espectadors. Crec que aquesta imatge encaixa força bé amb la visió de neutralitat que el feminisme liberal dels anys 70 mantenia respecte de les TC, i potser els productors o l’emissora pretenien oferir un «model positiu» de dona que es desenvolupa amb naturalitat amb les TC i els seus usuaris masculins.