Un article recent al web Letras libres reflexionava sobre les pàgines en blanc dels llibres. Dels llibres en paper, perquè l’existència d’aquestes pàgines està lligada al paper: bé siguin les anomenades de cortesia, bé siguin sobreres del darrer plec de l’enquadernació, o bé siguin el resultat d’un error d’impremta, existeixen perquè pertanyen a un llibre de paper. Igual que les pàgines de textos tècnics o acadèmics que han estat deixades expressament en blanc, i que contenen un text informatiu (Aquesta pàgina ha estat deixada expressament en blanc) que els lleva la seva condició.
L’article també parla d’un projecte web que reivindica les pàgines en blanc, This page intentionally left blank, que no s’actualitza fa temps però que encara permet accedir a algunes pàgines en blanc digitals, com http://eyeshot.net/___.html , http://rosanski-online.de/ , http://www.leftblank.com/ i http://www.porcus.ch/blankpage.html .
Per això, l’entrada anterior és en blanc. Em demano si té el mateix efecte inquietant o relaxant del paper, i si una pantalla en blanc pot fer algun servei a l’hipertext on vivim.
Els límits del meu hipertext 