Aquesta pàgina ha estat deixada en blanc expressament

Un article recent al web Letras libres reflexionava sobre les pàgines en blanc dels llibres. Dels llibres en paper, perquè l’existència d’aquestes pàgines està lligada al paper: bé siguin les anomenades de cortesia, bé siguin sobreres del darrer plec de l’enquadernació, o bé siguin el resultat d’un error d’impremta, existeixen perquè pertanyen a un llibre de paper. Igual que les pàgines de textos tècnics o acadèmics que han estat deixades expressament en blanc, i que contenen un text informatiu (Aquesta pàgina ha estat deixada expressament en blanc) que els lleva la seva condició.

L’article també parla d’un projecte web que reivindica les pàgines en blanc, This page intentionally left blank, que no s’actualitza fa temps però que encara permet accedir a algunes pàgines en blanc digitals, com http://eyeshot.net/___.html , http://rosanski-online.de/ , http://www.leftblank.com/ i http://www.porcus.ch/blankpage.html .

Per això, l’entrada anterior és en blanc. Em demano si té el mateix efecte inquietant o relaxant del paper, i si una pantalla en blanc pot fer algun servei a l’hipertext on vivim.

L’àlbum de Wittgenstein?

El filòsof Ludwig Wittgenstein va reflexionar sobre la distància entre pensament i escriptura, sobre la dificultat de constrenyir les idees a la linealitat de la paraula impresa, d’encabir els viaranys de la investigació «que ens obliga a passar i traspassar per un extens camp de pensaments, del llarg i del través, en totes direccions»¹ en un text unidireccional. Per aquest motiu, va concebre el llibre Investigacions filosòfiques com un àlbum, com un recull d’apunts de paisatge.

Un blog també és una mena d’àlbum, facilita la plasmació d’idees d’una manera no jeràrquica ni lineal i ens convida a passejar per aquest «camp de pensaments» a què es referia el filòsof. Gràcies al text digital podem passar i traspassar el camp, sortir-ne i tornar-hi i enllaçar amb d’altres idees, d’una manera gairebé tridimensional.

Us deixo l’obra 88 Constellations for Wittgenstein (to be Played with the Left Hand), de David Clark, perquè crec que plasma molt bé la idea de transitar pel camp dels pensaments. Formava part de l’exposició sobre literatura digital Paraules pixelades, a l’Arts Santa Mònica, ara fa un any.

1 Joan Campàs: Escriptures hipertextuals, pàg. 9-10