El filòsof Ludwig Wittgenstein va reflexionar sobre la distància entre pensament i escriptura, sobre la dificultat de constrenyir les idees a la linealitat de la paraula impresa, d’encabir els viaranys de la investigació «que ens obliga a passar i traspassar per un extens camp de pensaments, del llarg i del través, en totes direccions»1 en un text unidireccional. Per aquest motiu, va concebre el llibre Investigacions filosòfiques com un àlbum, com un recull d’apunts de paisatge.
Un blog també és una mena d’àlbum, facilita la plasmació d’idees d’una manera no jeràrquica ni lineal i ens convida a passejar per aquest «camp de pensaments» a què es referia el filòsof. Gràcies al text digital podem passar i traspassar el camp, sortir-ne i tornar-hi i enllaçar amb d’altres idees, d’una manera gairebé tridimensional.
Us deixo l’obra 88 Constellations for Wittgenstein (to be Played with the Left Hand), de David Clark, perquè crec que plasma molt bé la idea de transitar pel camp dels pensaments. Formava part de l’exposició sobre literatura digital Paraules pixelades, a l’Arts Santa Mònica, ara fa un any.
1 Joan Campàs: Escriptures hipertextuals, pàg. 9-10
Els límits del meu hipertext 