El filòsof Ludwig Wittgenstein va reflexionar sobre la distància entre pensament i escriptura, sobre la dificultat de constrenyir les idees a la linealitat de la paraula impresa, d’encabir els viaranys de la investigació «que ens obliga a passar i traspassar per un extens camp de pensaments, del llarg i del través, en totes direccions»1 en un text unidireccional. Per aquest motiu, va concebre el llibre Investigacions filosòfiques com un àlbum, com un recull d’apunts de paisatge.
Un blog també és una mena d’àlbum, facilita la plasmació d’idees d’una manera no jeràrquica ni lineal i ens convida a passejar per aquest «camp de pensaments» a què es referia el filòsof. Gràcies al text digital podem passar i traspassar el camp, sortir-ne i tornar-hi i enllaçar amb d’altres idees, d’una manera gairebé tridimensional.
Us deixo l’obra 88 Constellations for Wittgenstein (to be Played with the Left Hand), de David Clark, perquè crec que plasma molt bé la idea de transitar pel camp dels pensaments. Formava part de l’exposició sobre literatura digital Paraules pixelades, a l’Arts Santa Mònica, ara fa un any.
1 Joan Campàs: Escriptures hipertextuals, pàg. 9-10
Els límits del meu hipertext 
Segons la wikipedia, Wittgenstein va deixar un gran nombre de papers no publicats, incloent 83 manuscrits, 46 documents a màquina i 11 dictats. Un treball de la Universitat de Bergen permet accés a imatges de gairebé tot el material. El 2011 es van trobar dues caixes noves de documents de Wittgenstein.
Les investigacions Filosòfiques fou gairebé l’únic projecte acabat i el llibre va ser publicat dins 1953, i ha estat considerat un dels llibres més importants de la filosofia del segle XX, influint no sols a l camp de la Filosofia si no de les Humanitats en general, encara que les interpretacions de la seva obra han estat distorsionades i re-interpretades en multitud d’ocasions.
En paraules del seu amic i company Georg Henrik von Wright:
He was of the opinion… that his ideas were generally misunderstood and distorted even by those who professed to be his disciples. He doubted he would be better understood in the future. He once said he felt as though he was writing for people who would think in a different way, breathe a different air of life, from that of present-day men.
https://en.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein#Legacy
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pel teu comentari, Dolors! És molt interessant aquesta visió del filòsof com algú que s’adreça a aquells qui volen pensar diferent, aquells qui són crítics amb el pensament majoritari.
M'agradaM'agrada
Hola Esther,
Considero que Wittgenstein, por su parte, se encontró con las dificultades de expresar su pensamiento en una forma de representación adecuada para determinadas convenciones de escritura, las cuales eran incompatibles con la manera con la que realmente pensaba. Fue así como surgió la pregunta de: ¿como el soporte sobre el que se plasma el pensamiento condiciona la forma de pensar?
Como ya es conocido, en su momento, la escritura tuvo que adoptarse a un formato papel, adquiriendo un carácter lineal y más serio, pero con la aparición del hipertexto este pensamiento comenzó a desvanecerse.
Con el progreso de la ciencia, y el pensamiento contemporáneo, el conocimiento no se
podía considerar como algo inmóvil que se tenía que transmitir, sino que tenía que
integrar una serie de perspectivas relativistas, constituyendo la apropiación subjetiva de lo
que es impreciso y más complejo. De ahí ya, que se diera lugar a la aparición del ordenador como una herramienta literaria.
Un cordial saludo,
Dámaris
M'agradaM'agrada